Fa uns anys que pel sopar de Nadal som a Parlavà. És el poble de la Imma i és sobretot conegut per ser un poble de pas. Abans ho era pel seu semàfor i les cues que generava els caps de setmana. Ara per la seva rotonda que fa de brúixola del Baix Empordà, a l’est cap a Torroella, al nord a Figueres, a l’oest a Girona, i al sud a la Bisbal.

Parlavà des de l'Est, sobresurt el campanar

Parlavà des de l’Est, sobresurt el campanar. Foto: Josep Renalias


Parlavà no té l’encant de la resta de pobles de l’Empordanet, de fet tot ell és disgraciós com el campanar que el presideix sobre d’una església romànica fortificada. És cert, però, que s’hi conserven set masos, dels millors de la comarca. També és cert que Parlavà compta amb un forn de llenya, el Marull, que abasteix de bon pa una gran part de la comarca. Tampoc es pot negar, que des del punt més alt del terme, el cim del Montori, es gaudeix d’una vista excepcional del Montgrí, de les Gavarres, i fins i tot del Canigó. També se’n pot haver sentit a parlar per ser on ha viscut i encara hi passa alguna temporada el cantant Lluís Llach, i per ser a la seva masia on el seu amic Miquel Martí i Pol hi va escriure Suite de Parlavà

Però Parlavà també hauria de ser conegut també per la Missa del Gall. Curiosament, la missa comença un any a les onze i un altre a les dotze. I no és per cap tipus de solidaritat amb les illes Canàries, sinó pel fet que el mateix capellà oficia la de Parlavà i la de Verges. Com que no pot ser a la mateixa hora a les dues esglésies s’arribà a aquest acord horari.

Lorenzo Perosi al voltant del 1900

Lorenzo Perosi al voltant del 1900


Però en realitat tampoc és aquest el motiu que li dóna rellevància. El verdader motiu és que, des de fa molts anys, i dirigits pel mestre Vicenç Gatius, la coral de cantaires de Parlavà canten cada any, en aquesta nit assenyalada, ni més ni menys que la Missa Te Deum Laudamus del gran compositor piemontès Lorenzo Perosi.

La coral fou fundada fa més de quaranta anys per Josep Gispert Poch, que després seria el primer alcalde de la democràcia de Parlavà. Un dels seus fills, el Salvi, encara hi canta i fou ell qui, després d’interessar-me per saber quina era aquella música que acabava de sentir per primera vegada, em va dir que era la Missa del Perosi i m’explicà que fa més de vint-i-cinc anys que s’interpreta a Parlavà.

Perosi fou un artista excels que va dirigir el cor de la Capella Sixtina durant cinquanta-quatre anys. Les seves composicions van inundar el camp de la música sacra amb una capacitat de treball sorprenent. Fou extraordinàriament famós i influent en el seu temps, amb una llarguíssima producció litúrgica. De la seva ploma van sorgir més de 300 misses, 22 oratoris, centenars de salms, himnes, motets, i milers de petites peces. També va escriure música instrumental amb alguns concerts, una sonata, dos poemes simfònics i diversos quartets de corda. Després de la seva mort, els que van entrar a la seva habitació van quedar esglaiats quan van començar a obrir calaixos i tots estaven plens de partitures inèdites. Entre elles hi havia 10 suites dedicades a ciutats italianes. Jo destacaria la suite Milano, per l’alegria que contagia, i és de la que adjunto la música.

Però Perosi fou tan popular com ràpidament oblidat. Jo he de reconèixer que no coneixia aquest compositor i encuriosit vaig començar a investigar. Tot el que vaig trobant ho vaig recopilant a la viquipèdia, i per tant no ho repetiré aquí. Però és molt limitat, sobretot pel que fa a la seva obra. No va ser fins a principis del nostre segle, que el director Arturo Sacchetti va començar a tocar i enregistrar la seva música. I buscant, buscant, vaig topar amb els seus oratoris. Quina meravella!

Ni fent un gran esforç es pot explicar com pot haver quedat oblidada una música tan prodigiosa com aquesta. I encara més, com pot ser que es canti cada any en un poblet de tres-cents habitants?

Us costarà molt trobar la seva música però aquí us poso, buscant la unanimitat, un dels meus favorits: Transitus Animae, cantat per la mezzosoprano Fiorenza Cossotto. Fou també la que es cantà en el seu funeral, dia que va començar el declivi de popularitat de Perosi que no ha tingut aturador a gairebé tot el món, menys a Parlavà. Poseu-vos uns auriculars, i només penseu en qui pot haver creat una música tan bella, i…. voleu! Abans, però, doneu les gràcies a Parlavà!