Després de diverses convocatòries, finalment varem poder assistir a la representació que es va fer aquest divendres del llargmetratge documental Oferiu flors als rebels. Les expectatives de passar un bon vespre varen quedar de seguida superades. Per començar varem conèixer la Floresta i el seu recentment remodelat casino, un entorn disposat a millorar tot el que s’hi representi.

Ja han passat dos dies i encara el meu cap va revivint escenes, personatges, que el seu director, Jesús-Angel Prieto, ens ha sabut transmetre d’una manera tant brillant que aconseguirà que perdurin per sempre. M’ajuda molt per anar recordant les millors anècdotes la música composta per una persona que el Jesús-Angel coneix molt bé, la Irina Prieto, que juntament amb el guitarrista Frank Montasell, ha creat un món musical que el fa completament indestriable de les imatges.

Durant gairebé dues hores es resumeixen i s’alternen les vivències que durant trenta anys han protagonitzat una colla de personatges amb orígens i motivacions diversos, que varen arribar a principis dels anys 80 a Ossera, un poble de muntanya de l’Alt Urgell. Els joves engeguen aquesta aventura d’una nova forma de vida en la recerca de la llibertat, però aviat es posen en contacte amb una nova i dura realitat: la natura i l’autosuficiència aïllats del món urbà.

Jesús-Angel Prieto, professor de l’Escola Massana, membre del A FAD i realitzador audiovisual, ha realitzat un documental de llarga durada però que es fa curt. No voldries que s’acabessin mai les imatges d’una gran bellesa que el director va anar captant durant els caps de setmana de més de dos anys. Els protagonistes, l’Eulàlia, el Nico, la Suzette, el Jim,… van explicant les seves experiències i els seus objectius per separat, mai contrasten aquestes vivències conjuntament. Ara tots en la seixantena, fan una mirada enrere per mostrar-nos la seva evolució fins aquí. D’aquesta manera s’entreteixeix un guió que et van conduint al moment agredolç de prendre les conclusions.

Entre els testimonis de la cinta, hi han els actuals responsables de la formatgeria Serrat Gros, que abans vivien a Sant Cugat i que actualment viuen en aquesta població pirinenca, la Mercè Lagrava i el Raül Alcaraz. Ells van saber agafar el relleu d’una de les protagonistes: l’Eulàlia Torras, que el 1981 va decidir, per sobreviure, elaborar un formatge de cabra que ha acabat sent un dels millors del món.

Els altres protagonistes, que van començar anomenant-se hippies, que després foren coneguts més finament com a neorurals, i que han acabat sent els artesans, ara els admirem. Són el Nico, un holandès que havia experimentat amb les drogues i ara esculpeix la fusta i la pedra, la Núria, que ha acabat fent melmelades, la Suzette, que es dedica a l’herboristeria, o el Jaume, que des de fa uns anys es dedica a la pintura.

Si hagués de triar, però, un moment del documental que no em puc treure del cap, seria quan el Jim, un veterà de la guerra del Vietnam que després de voltar per tot el món també acaba a Ossera, explica la seva experiència amb el pastor del poble. Com aquesta assenyada i viscuda persona venera i idealitza els darrers dies d’aquest pastor fan que Oferiu flors no et deixi indiferent.

Sí, oferim flors als rebels… i moltes, moltes flors als autors!