El Mas Roure. Foto:Josep Renalias

El Mas Roure. Foto:Josep Renalias

Ens disposem a visitar una vegada més la Granja Comas, a Santa Eugènia de Berga, una població que es troba una mica enlairada a la plana de Vic. Ja sabem el camí, l’hem fet moltes vegades, però aquest cop és diferent. Hi arribem relaxats ja que avui no parlarem de feina, de les comandes, de com podem millorar, de nous productes. Hem vingut perquè el Ramon Comas ens acull per explicar-nos la trajectòria de la família, amb uns orígens humils als quals sempre seran fidels. Una història que passa per la producció de llet, de carn de vedella i des de fa vint anys per l’elaboració de iogurts en una petita formatgeria. Un treball que els ha reportat satisfacció personal i aquest any 2013 també reconeixement públic: els Germans Comas acaben de guanyar el Lactium de plata al millor iogurt artesà, per darrera de Casa Sibilló i per davant de La Reula, ambdós de les terres de ponent. Li dóna rellevància el fet que fossin fins a vint-i-sis els participants de tot Catalunya.

El Mas Roure amb el campanar de cadireta de l'ermita a l'esquerra. Foto d'Antoni Gallargo del 1925.

El Mas Roure amb el campanar de cadireta de l’ermita a l’esquerra. Foto d’Antoni Gallargo del 1925


La història coneguda de la família Comas comença a Can Busanya. D’aquest mas en foren masovers fins que, l’any 1920, l’amo els va fer marxar perquè les filles del masover anaven més ben vestides que les seves, i això només podia passar, deia, perquè li robaven una part del que li pertocava. Quan va descobrir que la diferència venia produïda pel fet que el masover tenia una filla que era una gran cosidora, els Comas ja s’havien instal·lat, també com a masovers, al Mas Roure.

El Mas Roure, una antiga masia que havia sigut la residència d’estiu del bisbat de Vic, està situat al nord de Santa Eugènia de Berga i davant de la Villa Carmen, casa senyorial d’estil acadèmic francès molt coneguda al poble per haver sigut la casa d’estiueig de la famosa “mamá del millón”.

Els germans Comas, el Ramon (esquerra) i el Josep. Foto:Josep Renalias

Els germans Comas, el Ramon (esquerra) i el Josep. Foto:Josep Renalias


Les vaques berenant. Foto: Josep Renalias

Les vaques berenant. Foto: Josep Renalias

Aviat van comprar unes quantes vaques de llet, i amb l’esforç de tres generacions, l’antiga ermita i els camps adjacents, ara són propietat de la família dels germans Comas: en Ramon i en Josep. Al costat de la casa hi varen construir la granja, de la qual se n’ocupa principalment el Josep i que acull a més de cent-setanta vaques frisones, per la llet, i una cinquantena de vedelles frisones-llemosines, per la carn. Estic segur que aquestes vaques són plenament conscients del privilegi de conviure en aquest estable, amb un espai sobrat, amb serradures que fan de catifa, amb una escombra mecànica que arrossega la brutícia que generen, amb un jardí verd per les “eixutes”, amb vistes a la plana multicolor de Vic i al Pirineu, ara nevat. En són tant conscients, que en agraïment els ofereixen una llet òptima per fer iogurts artesans.

Ramon Comas orgullós de la iogurtera que ha anat modelant. Foto: Josep Renaliasa

Ramon Comas orgullós de la iogurtera que ha anat modelant. Foto: Josep Renaliasa


Ara fa vint anys van construir una petita formatgeria per donar valor afegit a la llet. En Ramon va començar elaborant mató, van seguir els iogurts naturals, els desnatats, i poc a poc han anat completant la gamma amb iogurts amb melmelades, batuts, quefirs… i segur que no ens quedarem aquí! En Ramon és una ànima inquieta, oberta i franca, sempre amb un somriure als llavis i amb ganes de millorar. Compartim la seva filosofia de vida: “el sol surt cada dia per a tothom” i quanta més gent valori el producte de proximitat, millor per a tots. Els germans Ramon i Josep així ho han transmès als seus fills, Elisabet i Guillem, que ja estan ajudant a seguir el projecte endavant. Per molts anys!