El cartell de la formatgeria. Foto:Josep Renalias
Anem vorejant el Cardener fins que de cop ens apareix la Llosa del Cavall, un pantà petit i deformat que recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd. Paisatge gelat, espectacular, per fer-lo sense presses. La Clara ens espera però segur que no li ve de cinc minuts, després d’haver triat viure i treballar en aquest racó de món.
Arribem a Sant Llorenç de Morunys, després d’enfocar la Vall de Lord, ja a l’extrem nord de la comarca del Solsonès. La formatgeria Valette es troba al mig del poble, en una casa antiga, els baixos de la qual han estat reformats per elaborar-hi formatge artesà amb instrumentació moderna. Amb la Clara la conversa flueix fàcilment i ens explica tot sobre els seus formatges i sobre els dos anys que de moment els hi ha dedicat. L’olor de formatge fresc acabat de fer i que es va escorrent, ajuda a entendre totes les explicacions. Parlant amb ella, t’adones que després de la primera trobada a la fira de Borredà del 2011, la Clara i la seva tècnica en l’elaboració han madurat com els seus formatges.
Entrada a la formatgeria. Foto:Josep Renalias
La Clara Farriol ens explica com elabora els formatges. Foto:Josep Renalias
La Clara compra la llet d’ovella a Corroncui, que gairebé el podríem anomenar proveïdor oficial d’aquest tipus de llet a Catalunya. Elabora bàsicament dos tipus de formatge: el Boïgot, de coagulació enzimàtica, i el Puit, al qual si li afegeix el clàssic fong penicilium es converteix en el Puit Blanc i sinó, ell mateix agafa el fong natural per convertir-se en el Puit Rústic.
Boïgots engaviats. Foto: Josep Renalias
Al Boïgot se li provoca una coagulació enzimàtica que el converteix en un formatge de pasta semidura amb una crosta que es renta periòdicament amb aigua i sal. El motlle el converteix en un format cilíndric amb cares planes, una més ample que l’altra. La pasta és de color blanc marfil, amb pocs ulls, cremosa al principi i més trencadissa amb maduracions llargues. La crosta és seca i aromàtica, lleugerament rugosa amb les estries del motlle que s’hi marquen, d’un color a terra i llevat, i on hi apareixen petites taques blanques de floridura quan es deixa de rentar. La textura és semidura i untuosa, amb un sabor intens, lleugerament làctic, i una mica salat, mantegós al paladar i amb retrogust pronunciat típic dels formatges d’ovella. Té una aroma penetrant, complex i floral, amb notes torrefactes i de llevat. Com més sec més pronunciat és el seu sabor.
La paraula boïgot designa un bosc al qual se li ha fet la boïga, és a dir, se li ha tallat la vegetació, que un cop cremada, s’escampa per la zona. Després s’ha deixat reposar el tros de terra mentre absorbeix els residus de la crema i s’enriqueix per després ser més productiu quan sigui sembrat.
Puits Blancs amb un mes de maduració. Foto:Josep Renalias
Més complex és el Puit Blanc, de coagulació làctica, de pasta tova i crosta florida amb fong penicilium. Durant dos mesos de maduració, desenvolupa una escorça florida de color blanquinós envaïda pel fong penicilium. L’estructura és compacta sense ulls, ni esquerdes. L’olor d’intensitat mitjana, on es barregen les notes típiques dels fongs, amb sotabosc i records animals. Sabor molt personal caracteritzat pel gust que li transmet la seva escorça, persistent, net amb notes a fruits secs. Regust intens i potent, acabant en una picor que s’intensifica progressivament, però res agressiu al paladar. Amb el pas de les setmanes, el formatge va agafant fortor però sense liquar en excés.
El Puit Blanc va ser premiat al Lactium 2012 de Vic amb el Lactium de Plata. L’any anterior havia guanyat la de bronze al Concurs de Formatges Artesans de La Seu d’Urgell.
Puits Rústics madurant. Foto: Josep Renalias
Per la seva banda, al Puit Rústic, després de madurar durant un mínim d’un mes i mig, desenvolupa una escorça rugosa d’aparença rústica, de color marró groguenc amb tons blancs, originats per l’acció de les floridures que intervenen en la maduració. La consistència de la pasta és tova, de color blanc trencat, sense ulls. La textura és friable però s’aprecia una notable mantegositat. Olor d’intensitat mitjana-alta, destacant les notes de fongs i records de molses de bosc. Sabor molt personal i persistent, net amb notes a fruits secs. Regust intens i potent, acabant en una picor que s’intensifica progressivament, però res agressiu al paladar.
El Puit Rústic va aconseguir el seu primer èxit a la Seu d’Urgell aconseguint la Medalla de Bronze al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu del 2011 en la categoria de formatges de llet d’ovella de pasta tova. L’any següent va ascendir fins la de plata.
La lleteria de Sant Cugat 